LA POESIA DE NADAL

ELS BESAVIS

Els besavis no tenien
tren elèctric ni avió,
bicicleta ni escalèxtic,
game boys ni televisió;
tot el més, bitlles de fusta
o algun cavall de cartró.

Les noies tenien pepes
sense cabells de debò,
que no reien ni ploraven
ni prenien biberó,
i eren totes d'una peça
com gegants de processó.

Quan tocava anar a l'escola
aprenien la lliçó
en un llibre espès de lletra,
sense gravats en color;
i recitaven les taules
de la multiplicació,
la història i la geografia,
talment com una cançó.

Ai, quantes coses canvien
a cada generació!

Els besavis no entendrien
per què es deixen de racó
aquests pilots de joguines
que ja no fan il.lusió...
ni que amb llibres tan esplèndids
no s'aprenguin la lliçó...

Només els podria convèncer
que el nostre temps té raó
si de debò aconseguíem
de conviure en pau i unió.

Joana Raspall